NICOLAU II, últim tsar de Rússia, principi d'una NOVA ERA

VIDA I FAMILIA

Últim tsar de Rússia, assassinat junt amb la seva família a la casa Ipatiev d'Ekaterinburg. Governà de forma autocràtica el país donis de 1894 fins a 1917 . Nascut el dia 18 de maig de 1868 al palau reial de Tsàrskoie Seló prop de la capital imperial, Sant Petersburg. Fill del després tsar Alexandre III de Rússia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. La formació rebuda per Nicolau per tal de substituir el seu pare en el càrrec de tsar fou escassa, fins i tot inexistent. Malgrat això, Nicolau realitzà un viatge al Japó i ho féu en companyia del seu cosí, el príncep Jordi de Grècia. Al Japó, un anarquista intentà assassinar-ho, per bé que una ràpida acció del seu cosí ho va impedir.

PROBLEMES DE GOVERN

Les relacions de Nicolau amb la Duma no foren mai especialment bones, així que la va abolir. Al seu torn, el primer ministre Stolypin, en sorgir la segona Duma, la va abolir.Stolypin tenia importants plans de reforma que passaven per possibilitar que gran part de la pagesia comprés lots de terra i així crear una classe lleial a la monarquia. Els seus plans, però, foren tallats d'arrel pels membres més conservadors de la Cort ja que tenien més influència sobre el tsar.

PROBLEMES FAMILIARS

Malgrat tot, el principal problema d'ordre intern que Nicolau hagué d'afrontar fou el de la successió. Alexandra havia donat a llum quatre filles i no fou fins al cinquè fill -després de gairebé nou anys de matrimoni- que nasqué el tsarevitx. Batejat amb el nom d'Alexei aviat donà mostres de patir hemofilia. En plena desesperació, Alexandra demanà ajuda al místic, Rasputin. Rasputin semblava ajudar el tsarevitx en els moments en què aquest patia qualsevol hemorràgia i la tsarina augmentà la seva dependència del monjo. Ara bé, sembla que l'ajuda passava per la hipnosi a la qual el monjo sotmetia el tsarevitx. Aquest fet fou descobert per la policia i la Casa Imperial ordenà expulsar de la ciutat el policia que havia fet la descoberta.

ENTRADA DE RÚSSIA A LA 1ª GUERRA MUNDIAL

Els principals fronts russos se situarien en contra de l'imperi alemany, de l'imperi austrohongarès i de l'imperi otomà. Les derrotes foren estrapitoses i culminaren amb la desfeta dels llacs de Tannenberg que donaren la clau d'entrada als alemanys i austriacs a la Rússia blanca.

La situació explotà el mes de març de 1917 quan es produí la Revolució de Febrer que conduí a l'abdicació del Tsar. Malgrat que l'abdicació es produí en favor del seu germà petit, el gran duc Miquel de Rússia, aquest mai fou coronat de forma oficial com a tsar de Rússia. La revolució féu que la Família imperial fos arrestada al palau de Tsàrskoie Seló i que s'instaurés un govern dirigit per liberals i demòcrates. Malgrat tot la influència dels comunistes fou creixent i el fet que el nou govern no sortís de la guerra animà a la població a seguir demanant un canvi més profund.

El més d'octubre es produí la segona revolució quan els partidaris dels soviets bombardejaren el Palau d'Hivern, seu del govern de Kerenski, i prengueren les rendes de la situació. En aquest moment Nicolau i la seva família són traslladats a Tobolsk a Sibèria, per tal d'allunyar-los de la capital. De Tobolsk passaren a Ekaterinburg on s'allotjaren a la casa del jueu Ipatiev. A casa del jueu Ipatiev hi passaren una llarga temporada fins que la nit del 17 de juliol tota la família imperial fou assassinada. Els cossos foren cremats i enterrats posteriorment enmig del bosc de la regió.