Després d'alguns articles sobre llocs importants de les diferents comunitats autónomes d'Espanya, que pense continuar fent al llarg del temps fins completar la meua llista, ara he decidit aturar-me per fer una visita i per investigar una mica el parc del Retiro de Madrid, amb la intenció de provocar certa curiositat i ganes d'anar en la gent que mai no s'ha decidit a passar-s'hi i per a recomanar una segona visita als que ja han tingut el gust d'anar alguna vegada en la seua vida. Amb aquesta breu introducció us deixe aquest, el meu article.HISTÒRIA
Els Jardins tenen el seu origen entre els anys 1630 i 1640, quan el Comte-Duc d'Olivares valgut de Felipe IV li va regalar al rei uns terrenys que li havien estat cedits pel duc de Fernán Núñez per al temps lliure de la Cort entorn del Monestir dels Jerónims de Madrid. Així, amb la reforma de la Cambra Reial que estava al costat del Monestir, es va iniciar la construcció del Palau del Bon Retir que contava llavors amb unes 145 hectàrees.
Sota la direcció dels arquitectes Giovanni Battista Crescenzi i Alonso Carbonell es van construir diversos edificis, entre ells el teatre del Bon Retir que va acollir representacions teatrals dels grans del Segle d'Or, Calderón de la Barca i Lope de Vega.
Al llarg de la història, en el conjunt d'estances presents en el parc s'han anat efectuant modificacions, no sempre planificades, que van canviar la fisonomia del jardí, com el Parterre dissenyat durant el regnat de Felipe V, la Real Fàbrica de Porcellana del Bon Retir en temps de Carles III o l'Observatori Astronòmic, obra de Juan de Villanueva, regnant Carles IV .El rei Carles III va ser el primer a permetre l'accés dels ciutadans al recinte, sempre que complissin amb la condició d'anar bé endreçats i vestits.
Durant la invasió francesa, en 1808, els jardins van quedar parcialment destruïts al ser utilitzats com fortificació per les tropes de Napoleó. El palau va ser totalment destruït.
Després de la revolució de 1868, la Gloriosa, els jardins passen a ser propietat municipal i les seves portes es van obrir a tots els ciutadans, començant una època en la qual, la ria gran i l'estany de Sant Antoni dels Portuguesos es van transformar en Passeig de Cotxes. Es van col·locar les fonts dels Galápags i de la Carxofa, realitzant-se la font de l'Àngel Caigut, obra de Ricardo Bellver. En el Camp Gran es van edificar el Palau de Cristall del Retir i el Palau de Velázquez, obra de Ricardo Velázquez Bosco.
Les últimes obres del jardí van ser les executades pel jardiner major Cecilio Rodríguez, que va dissenyar el roserar i els jardins que duen el seu nom.
PUNTS D'INTERÉS
---Passeig de les estàtues.
El Passeig de l'Argentina del Retir és conegut popularment com Passeig de les Estàtues, doncs està flanquejat per una sèrie d'elles dedicades a tots els monarques d'Espanya i manades fer per a la decoració del Palau Reial de Madrid, durant el regnat de Fernando VI. Al principi la idea era que adornessin la cornisa del palau. Les estàtues van ser realitzades per diversos autors, sota la direcció dels escultors de la Cort Domenico Olivieri i Felipe de Castro.
---Porta d'Espanya.
La Porta d'Espanya (1893) és obra de José Urioste i Vetllada, arquitecte i urbanista que va escometre profundes reformes a Madrid. És l'entrada al Retir des del carrer d'Alfonso XII. Després de creuar-la, el Passeig de l'Argentina ens duu fins a l'estany.
---El roserar.
Cecilio Rodríguez, jardiner Major del Retir i Director de departament de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Madrid, realitza en 1915 el Roserar del Retir. El roserar es va dissenyar sobre una base el·líptica, limitada per tanques retallades de arizónica, la formen una gran varietat de roses portades des dels més famosos jardins d'Europa. Encara que van quedar totalment destruïts en la Guerra Civil, en 1941 es van plantar 4.000 rosers. A pesar de la seva bellesa mancada una ordenació sistemàtica i un clar caràcter expositiu de les diferents roses que ho componen.
---Font de la carxofa.
Dissenyada per Ventura Rodríguez i decorada amb escultures d'Alfonso Giraldo Bergaz, que va realitzar els tritons i la sirena, i d'Antonio Cosí, que va fer els enamorats i la carxofa. Va ser construïda en 1781 i situada en els voltants de la Porta d'Atocha, des d'on va ser traslladada en l'any 1880 per l'arquitecte José Urioste i Vetllada al seu actual emplaçament en l'angle sud-oest de l'estany. La font està realitzada en pedra calcària i la carxofa de granit. Consta la font de dos cossos, l'inferior amb tritons sostenint l'escut de Madrid i el superior amb quatre "putti" i damunt la carxofa que li dóna nom, tot això en el centre d'una columna circular.
---Font de l'Àngel Caigut.
En la plaça del mateix nom s'erigeix des de 1885 la Font de l'Àngel Caigut. Consta d'una escultura realitzada pel madrileny Ricardo Bellver en 1877 i inspirada en uns versos del Paradís Perdut (1667) de Milton, i un pedestal de granit, bronze i pedra dissenyat per l'arquitecte Francisco Jareño. En la seva part inferior, les canelles per les quals raja l'aigua representen cares d'éssers infernals.
---Palau de cristall.
És sense cap dubte l'edifici més excel·lent dels jardins. El Palau de Cristall, juntament amb el llac artificial, va ser aixecat en 1887 . En el llac, als peus del Palau de Cristall, es poden trobar diversos exemplars del Xiprer dels pantans, amb la particularitat que tenen les seves arrels i part del tronc submergit. L'edifici està envoltat de Castanyers d'Índies d'envergadura considerable, que augmenten aquesta atmosfera de romanticisme de principis de segle.
---Montaña artificial.
La muntanya artificial, encara que és anomenada muntanya artificial dels gats juntament amb altres notables millores va ser realitzada en 1815 per ordre de Fernando VII.
---Jardins i ria.
Més enllà de la història dels Jardins, aquests han estat presos pels ciutadans, peatons, ciclistes i patinadores. Enfront del Monument de S. M. Alfonso XII, es col·loquen tot tipus de tenderetes, titellaires, mags i petits grups de músics. Fan que el passeig pels jardins sigui amè i que gaudim dels seus 23.000 arbres.
---Casa de les feres.
La Casa de Feres (zoològic), creada per Fernando VII i millorada per Isabel II va estar en el que avui són els jardins de Ferrer de Palaus fins a 1972, any que es va traslladar a la Casa de Camp de Madrid.
...
En resum: un paratge idil.lic digne de visitar!
