LA TORRE EIFFEL, sinònim d'ART.

OBRA
La Torre Eiffel és el monument emblemàtic de París, obra mestra de l'enginyer francès Gustave Eiffel. Des de la seva cúspide es té un panorama inigualable de París. Amb 300 metres d'altura, és el tercer monument més gran del món i el més visitat. Es calcula que avui pesa més de 10.000 tones a causa del museu, restaurants i botigues que es van agregar amb el temps. Solament l'estructura pesa 7.300 tones.
La Torre Eiffel es va construir entre els anys 1887 i 1889 com arc d'entrada per a l'Exposició Universal de 1889, commemorant també el centenari de la Revolució Francesa. La torre estava originalment pensada per a construir-se a Barcelona en l'Exposició Universal de 1888, però el projecte va ser rebutjat. Va ser inaugurada el 31 de març de 1889 i es va obrir al públic el 6 de maig del mateix any. Tres mil treballadors van armar les 18.038 peces que componen aquest impressionant monument, unides per dos milions i mig de rebladures.
ARQUITECTE
Alexandre Gustave Eiffel va ser un enginyer i arquitecte francès, especialista en estructures metàl·liques.
El cognom Eiffel va ser adoptat per un dels seus avantpassats, pres de la regió d'Eiffel, ja que en francès no es podia pronunciar el seu veritable nom: Alessandrei Gustaaf Bönickhausen. No va poder ingressar en l'Escola Politècnica francesa, per la qual cosa va acabar graduant-se com enginyer químic. Poc després va començar a treballar a una empresa d'equips per ferrocarrils.
Al 1867 fundà la consultora i constructora Eiffel et Cie. que va adquirir un gran prestigi internacional en l'ús del ferro, construint centenars d'importants estructures . La seva construcció més famosa és la Torre Eiffel. Construïda entre els anys 1887 i 1889 per a l'Exposició Universal de 1889 a París. No és tan sabut que ell va dissenyar l'estructura interna de l'Estatua de la Llibertat de Nova York.
ANÀLISIS
Aquesta medeix 300 metres d'altura originalment, i 225 metres si seli suma l'altura de l'antena de ràdio que te al cim. En els seus principis pesava 7.300 tones, i ara unes 10.ooo a causa dels comerços i museus existents a dintre.
De la seua base fins el seu cim cal pujar 1.165 graons ni més ni menys, i per a mantindre-ls aïllada de la corrosió, cal pintar-la cada 5 anys amb 50 tones de pintura!
La Torre està al Camp de Mart, més concretament amb unes coordenades de 48º51'29,95''N, i 2º17'40.18''E, i s'utilitza com a monument d'observació degut a la seua altura i com a trasmissió de ràdio.
VALORACIÓ
Jo crec que és un monument digne de veure, que s'ha de visitar al menys una vegada en la vida.
Qui vaja a França, que es deixe encisar per aquestes vistes, ja que de segur que ningú se'n penedeix.

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, POSSIBLE ASSASSINA DEL MEDI AMBIENT.

Mentre les poblacions humanes van seguir sent petites i la seva tecnologia modesta, el seu impacte sobre el medi ambient va ser solament local. No obstant això, amb el creixement de la població i la millora i augment de la tecnologia, van aparèixer problemes més significatius i generalitzats. El ràpid avanç tecnològic produït després de l'edat mitja va culminar en la Revolució Industrial, que va portar el descobriment, ús i explotació dels combustibles fòssils, així com l'explotació intensiva dels recursos minerals de la Terra.
Va ser amb la Revolució Industrial quan els éssers humans van començar realment a canviar la faç del planeta, la naturalesa de la seva atmosfera i la qualitat de la seva aigua. Avui, la demanda sense precedents a la qual el ràpid creixement de la població humana i el desenvolupament tecnològic sotmeten al medi ambient produïnt un declivi cada vegada més accelerat en la qualitat d'aquest i en la seva capacitat per a sustentar la vida. Un dels impactes que l'ús de combustibles fòssils ha produït sobre el medi ambient terrestre ha estat l'augment de la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera. La quantitat de CO2 atmosfèric havia romàs estable, aparentment durant segles, però des de 1750 s'ha incrementat en un 30% aproximadament. El significatiu d'aquest canvi és que pot provocar un augment de la temperatura de la Terra a través de l'efecte d'hivernacle.
L'acidificació està associada també a l'ús de combustibles fòssils i es deu a l'emissió de diòxid de sofre i òxids de nitrogen per les centrals tèrmiques i pels escaps dels vehicles a motor. Aquests productes interactuen amb la llum del Sol, la humitat i els oxidants produint àcid sulfúric i nítric, que són transportats per la circulació atmosfèrica i cauen a terra, arrossegats per la pluja i la neu en la cridada pluja àcida, o en forma de dipòsits secs, partícules i gasos atmosfèrics.
La destrucció de la capa d'Ozó es deu a l'activitat intensa de l'home que, per coincidència o no, va començar durant la Revolució Industrial.
Amb aquestes dades històriques ens podem guiar i arribar a la conclusió que les dues revolucions industrials varen començar suposant un gran avenç pel nostre planeta i la nostra societat, però si ens concienciem, ens en podem adonar que el que està passant es que n'estem abusant i estem matant el nostre planeta.

IMPORTÀNCIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

Tant la Revolució Francesa com la Revolució Industrial van modificar intensament l'economia mundial, i es van transformar totes dues en canals d'accés i pilars de la modernitat actual. La Revolució Francesa será la manifestació central i definitiva de la crisis de l'Antic Règim. Això va obeïr abans de res a la importància demogràfica, econòmica, cultural, política i militar de França en l'escenari del món curoatlántic; al caràcter massiu, radical i permanent que va adquirint el procés revolucionari; a la seva voluntat ecuménica que, a diferència de la Revolució Anglesa del segle anterior, la du a autoproposar-se com un model per als altres pobles del món, exportant-la a Europa i la conca mediterrània per tots els mitjans militars, polítics i diplomàtics a la disposició de l'Estat francès.

L'herència problemàtica de la Revolució Francesa inclou abans de res l'aportació a la creació d'un prototip d'Estat Modern i l'esbós de les diverses modalitats de règim polític que aquell pot adoptar.

La Revolució Francesa va suposar un avanç immens en la democratizacion dels països d'ahi que siga el paradigma per excel·lència i que va suposar nombrosos canvis en la forma de pensar en tot el món i principalment en el govern del poble enfront de règims absolutistes on sols importava el poder d'uns pocs a costa del malviure de la majoria. Gràcies a aqueta situació va sorgir una revolució que difondria nous valors i idees arreu del món.