NICOLAU II, últim tsar de Rússia, principi d'una NOVA ERA

VIDA I FAMILIA

Últim tsar de Rússia, assassinat junt amb la seva família a la casa Ipatiev d'Ekaterinburg. Governà de forma autocràtica el país donis de 1894 fins a 1917 . Nascut el dia 18 de maig de 1868 al palau reial de Tsàrskoie Seló prop de la capital imperial, Sant Petersburg. Fill del després tsar Alexandre III de Rússia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. La formació rebuda per Nicolau per tal de substituir el seu pare en el càrrec de tsar fou escassa, fins i tot inexistent. Malgrat això, Nicolau realitzà un viatge al Japó i ho féu en companyia del seu cosí, el príncep Jordi de Grècia. Al Japó, un anarquista intentà assassinar-ho, per bé que una ràpida acció del seu cosí ho va impedir.

PROBLEMES DE GOVERN

Les relacions de Nicolau amb la Duma no foren mai especialment bones, així que la va abolir. Al seu torn, el primer ministre Stolypin, en sorgir la segona Duma, la va abolir.Stolypin tenia importants plans de reforma que passaven per possibilitar que gran part de la pagesia comprés lots de terra i així crear una classe lleial a la monarquia. Els seus plans, però, foren tallats d'arrel pels membres més conservadors de la Cort ja que tenien més influència sobre el tsar.

PROBLEMES FAMILIARS

Malgrat tot, el principal problema d'ordre intern que Nicolau hagué d'afrontar fou el de la successió. Alexandra havia donat a llum quatre filles i no fou fins al cinquè fill -després de gairebé nou anys de matrimoni- que nasqué el tsarevitx. Batejat amb el nom d'Alexei aviat donà mostres de patir hemofilia. En plena desesperació, Alexandra demanà ajuda al místic, Rasputin. Rasputin semblava ajudar el tsarevitx en els moments en què aquest patia qualsevol hemorràgia i la tsarina augmentà la seva dependència del monjo. Ara bé, sembla que l'ajuda passava per la hipnosi a la qual el monjo sotmetia el tsarevitx. Aquest fet fou descobert per la policia i la Casa Imperial ordenà expulsar de la ciutat el policia que havia fet la descoberta.

ENTRADA DE RÚSSIA A LA 1ª GUERRA MUNDIAL

Els principals fronts russos se situarien en contra de l'imperi alemany, de l'imperi austrohongarès i de l'imperi otomà. Les derrotes foren estrapitoses i culminaren amb la desfeta dels llacs de Tannenberg que donaren la clau d'entrada als alemanys i austriacs a la Rússia blanca.

La situació explotà el mes de març de 1917 quan es produí la Revolució de Febrer que conduí a l'abdicació del Tsar. Malgrat que l'abdicació es produí en favor del seu germà petit, el gran duc Miquel de Rússia, aquest mai fou coronat de forma oficial com a tsar de Rússia. La revolució féu que la Família imperial fos arrestada al palau de Tsàrskoie Seló i que s'instaurés un govern dirigit per liberals i demòcrates. Malgrat tot la influència dels comunistes fou creixent i el fet que el nou govern no sortís de la guerra animà a la població a seguir demanant un canvi més profund.

El més d'octubre es produí la segona revolució quan els partidaris dels soviets bombardejaren el Palau d'Hivern, seu del govern de Kerenski, i prengueren les rendes de la situació. En aquest moment Nicolau i la seva família són traslladats a Tobolsk a Sibèria, per tal d'allunyar-los de la capital. De Tobolsk passaren a Ekaterinburg on s'allotjaren a la casa del jueu Ipatiev. A casa del jueu Ipatiev hi passaren una llarga temporada fins que la nit del 17 de juliol tota la família imperial fou assassinada. Els cossos foren cremats i enterrats posteriorment enmig del bosc de la regió.

EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ MUNDIAL.Quin futur ens espera?

SITUACIÓ

Des de 1950, la població mundial s'ha duplicat i en l'actualitat el nombre d'habitants ronda els 6.000 milions. En aquest sentit, el creixement poblacional és motiu de preocupació mundial. No obstant això, aquest creixement no és homogeni ja que s'observen períodes de disminució i increment. Així també ca observar que hi ha hagut variacions geogràfiques.

2 ETAPES DE LES VARIACIONS DE POBLACIÓ

--DES DE L'APARICIÓ DE L'HOME FINS A 1750: Es caracteritza per un creixement demogràfic molt lent ascendent, paral·lel a l'expansió dels recursos econòmics. Aquest període va ser dominat pel descobriment, desenvolupament i perfeccionament de les eines, el desenvolupament de l'agricultura i la domesticació d'animals.

--DES DE 1750 FINS L'ACTUALITAT: Caracteritzada per una gran expansió demogràfica, producte dels canvis ocorreguts a partir de la segona meitat del segle XVIII a causa de les revolucions agrària, industrial i tecnològica. Aquestes revolucions van permetre l'obtenció d'excedents amb els quals va disminuir la fam i va alliberar mà d'obra de les activitats agràries. Aquest excedent de força de treball en les activitats primàries va començar a ocupar-se en activitats industrials i terciàries.

CAUSES DE L'AUGMENT

La causa principal de l'augment de la població és la disminució de la mortalitat. Aquest descens s'ha produït com a conseqüència dels avanços sanitaris, econòmics i tecnològics que van possibilitar la desaparició d'epidèmies i la difusió de noves tècniques industrials en èpoques anteriors. L'expansió d'aquest progrés en els països en desenvolupament es va produir ràpidament, junt amb taxes de natalitat altes, donant lloc al fenomen de l'explosió demogràfica. Una altra de les causes és l'efecte acumulatiu ja que existeix una quantitat de persones que s'agrega cada any. Aquest fenòmen rep el nom d'impuls demogràfic. Com última causa es pot assenyalar la gran proporció de població jove: a mesura que els joves van augmentant en edat, el nombre total de naixements és major, encara quan les parelles tinguin només dos fills.

I EL FUTUR, QUÈ?

Les projeccions de creixement demogràfic de l'ONU varien àmpliament ja que depenen d'un factor molt variable com és el nombre de naixements. Les Nacions Unides estimen que per a l'any 2150 la població mundial tindrà una grandària d'entre 3.600 i 27.000 milions d'habitants. A aquesta última xifra s'arribaria amb només un fill més per parella. Segons la projecció a llarg termini en la seva variant mitja, o projecció més probable, amb una taxa de fecunditat d'al voltant de 2 fills per dona, la població s'estabilitzarà en 10.800 milions d'habitants per a mitjans del segle XXII. Si es segueix la variant alta o projecció menys optimista, amb un terme mitjà de 2,6 fills per dona (és a dir 3) la població actual arribarà a els 27.000 milions de persones. En canvi, amb la variant baixa o projecció més optimista, amb un terme mitjà de 1,6 fills per dona(això és 2), el total de població mundial descendirà a 3600 milions d'habitants per a l'any 2150.

ANDALUSIA i l' ALHAMBRA

SITUACIÓ I HISTÒRIA
La Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada a Granada. Es tracta d'un ric complex palatí i fortalesa (al-Ksar) que allotjava al monarca i a la cort del Regne de Granada nazarí. El seu veritable atractiu, com en altres obres musulmanes de l'època, no només radica en els interiors, la decoració dels quals està entre els cims de l'art andalusí, sinó també en la seva localització i adaptació, generant un paisatge nou però totalment integrat amb la naturalesa preexistent.
En 1238 entra en Granada per la Porta d'Elvira, i per a ocupar el Palau del Gall del Vent, Mohamed-Ben-Nazar, també anomenat AL-Hamar el Vermell. Més en avant, en 1492, amb la conquesta de Magrana pels Reis Catòlics, la Alhambra passa a ser palau real. El comte de Tendilla, de la Família de Mendoza, va ser el primer alcaide cristià de la Alhambra.
L'ocupació napoleónica va suposar un episodi negatiu per a la Alhambra, per la voladura produïda en 1812, al retirar-se l'exèrcit francès. Només un soldat espanyol va poder evitar gairebé la seva total destrucció.
PARTS DE L'ALHAMBRA
Alcazaba: constituïa la zona militar, centre de la defensa i vigilància del recinte i amb això va ser la part de construcció més antiga de la Alhambra.
Palaus nazaríes (principals estades): són el conjunt format pel palau de Comares, construït en primer lloc, i el Palau dels Lleons. Cronològicament van ser aixecats després de la alcazaba.
Habitacions de l'Emperador: es coneixen les sis estances, que van ser construides durant el regnat de Carles V, entre 1528 i 1537 i que configuren el pati de Lindaraja, cap a un costat i el Pati de la Reixa, cap a l'altre.
El Tocador de la Reina: torre àrab d'Abul-Hachach, usada pel sultà per a esbarjo i meditació. Després de la conquesta cristiana va ser reformat. La planta superior va poder servir com tocador real.
Pati de la reixa o dels Xiprers: s'accedeix a aquest pati des de l'última de l'habitacions de Carles V.
El Partal: correspon a la zona dels habitatges dels criats de Palau.
Banys: la joia de la casa àrab. El bany per al musulmà és una obligació religiosa. La construcció és còpia de les termes romanes.
Palau de Carles V: el seu nom procedeix de que va ser realitzat per a residència de l'emperador Carles, encara que no queda constància que mai arribés a habitar en ell.
Convent de San Francesc: és l'actual Parador de Turisme. Va ser casa noble andalusí. Després de la conquesta es donà als franciscans sent així el primer convent de Granada.
Secà o Alhambra alta: barri del poble andalusí i de nobles.
Torre dels Set Sòls: només s'han trobat 4. La llegenda diu que Boabdil va abandonar el palau des d'aquest local
Generalife: és la vila amb jardins utilitzada pels reis musulmans de Granada com lloc de retir i descans.
VALORACIÓ:
El Comitè del patrimoni mundial de la Unesco va declarar la Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat, i crec que va ser un fet important pel país, ja que es un lloc que et plena, que t'apassiona i que no pots visitar sols un cop en la vida. Es digne de veure, tot i que aconselle primer informar-se un poc de la història que compren aquest "monument", per poder gaudir d'aquest plenament.Amb aquest article pretenc incitar la gent a anar-hi i informar els que ho necessiten, molt humilment.