Tots cap a València! Continuem el nostre recorregut turístic per la nostra terra visitant la Llotja de la seda de València. Anem a per un poc d'història!La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà de la ciutat de València, construït entre el 1482 i el 1548, simbolitzant la puixança i la riquesa del segle d'or valencià. És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la Baixa Edat Mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana.
La construcció de la Llotja, popularment anomenada llonja, al País Valencià i les Balears, s'ha interpretat com el resultat de la prosperitat comercial aconseguida per València en el segle XV, com un símbol del poder de la ciutat per atraure els comerciants, en un moment en què ja s'albiraven temps difícils per l'economia local derivats del descobriment d'Amèrica i el consegüent desplaçament del comerç de la Mediterrània cap a l'Atlàntic.
Les llotges de comerç a la Corona d'Aragó es construïen seguint el mateix esquema d'aquesta.
La Llotja és, tot plegat, el resum de les investigacions arquitectòniques realitzades, principalment per Pere Comte, al llarg del segle d'or valencià.
HISTÒRIA
La prosperitat mercantil assolida per la ciutat de València durant el segle XV motivà que el 1469 els Jurats del Consell Municipal decidiren bastir una nova llotja.
Per bastir la nova llotja es compraren i enderrocaren vint-i-cinc cases pròximes al mercat. L'encarregat de la construcció, que seria en pedra calcària, fou el prestigiós mestre pedrapiquer gironí Pere Comte, ajudat pel guipuscoà Joan Ivarra. Tanmateix, la primera pedra no es col·locà fins al 1482, i les obres, costejades per la ciutat, no s'iniciaren fins al 1483, com sabem gràcies a la inscripció que hi ha a l'escut de la ciutat i que es troba al cantó dels carrers de Pere Comte i de la Llotja. Les obres havien començat amb els enderrocaments de les cases, l'adequació del vall i les entregues de materials al mestre d'obra de vila Francesc Biulaygua, dels que tenim constància des del 16 de gener de 1483 i d'entrega de pedres pels pedrapiquers el 15 de febrer. El començament oficial de les obres pot considerar-se el 5 de febrer de 1483, i el 14 de març es paguen els primers jornals a Pere Comte i a Joan Yvarra pro salarium eorum et Sue comitive. Al juny de 1483 es decideix pagar ... no a estalls sinó a jornals. En aquesta mateixa data es decideix que el portal principal ... sia principiat a llavorar e les finestres que ab aquell seran contigües e tot el restant de l'enfront sia fet de pedra picada ab artificiós magisteri llavorada ab les imatges e maçoneries e fullatges. A partir d'aquest moment van haver de començar els treballs de picapedreria. L'octubre de 1483 el mestre d'obra de vila Biulaygua acaba els seus treballs en el vall i desapareix de la documentació.
ELEMENTS QUE LA COMPONEN
---Sala de Contractació o Saló Columnari
La Sala de Contractació, realitzada entre 1483 i 1498, es divideix en tres naus longitudinals (de 35,6 m de fons) i cinc naus transversals (de 21,4 m d'ample), amb volta de creueria (a una alçada de 17,4 m) sostinguda per huit columnes helicoïdals i setze pilastres del mateix tipus que sustenten les voltes. De les columnes helicoïdals, d'11 metres d'alçària, ixen feixos de nervis que s'estenen sobre trams quadrats a la mateixa alçada i són quasi voltes bufades (esfèriques). Aquesta geometria esfèrica permet la multiplicació de nervis i de claus; els nervis formen una doble retícula per tram reforçada amb nervis diagonals en cada quadrat. Les claus arriben al nombre de nou per tram.
A la Sala de Contractació s'accedeix per unes portades formades per arcs conopials disposats entre estirats pinacles.
---La torre inacabada: Presó i Capella
La torre de la Llotja, construïda a la vegada que la Sala de Contractació (1483-1498) és quadrangular i, més o menys, un terç més alta que la resta de l'edifici. El restaurador Josep Aixa li afegí els merlets que hui dia presenta, entre 1885 i 1902 inspirant-se en les cobertes emmerletades de la Sala de Contractació i del Consolat de Mar.
Des del Saló Columnari hi ha una escala de caragol per accedir a la torre. Per falta de condicionament aquesta no es pot visitar, com tampoc l'escala, que és un treball de virtuosisme de Pere Comte. Els pisos de dalt de la torre es destinaven a presó per mercaders morosos en els seus pagaments. La planta baixa de l'edifici era la capella (1484-1486), atribuïda a Juan Guas, la qual compta amb una volta de creueria estrelada ben original.
---El Pati dels Tarongers
S'hi accedeix a través de la porta ponentina de la Sala de Contractació, plena de detalls escultòrics sorprenents. És un espai tranquil i relaxant que compta amb diversos tarongers i xiprers i amb un safareig en forma d'estrela de huit puntes, que evoca el que hi havia anteriorment. Al seu voltant, hi ha uns bancs de pedra per descansar mentre s'observen les satíriques gàrgoles, els detalls de la façana ponentina de la Sala de Contractació i els de la del Consolat de Mar.
---El Consolat del Mar
A l'esquerra del pati dels Tarongers es troba el Consolat de Mar, institució creada el 1283 on els jutges o els cònsols de comerç celebraven sessions sobre assumptes marítims i mercantils. Començat per Pere Comte, représ a la mort d'aquell el 1506 per Joan Corbera i finalitzat el 1548 pel guipuscoà Domingo Urtiaga, aquest consolat és de planta rectangular i d'estil renaixentista i fou literalment adossat al costat ponentí de la llotja original.
PER QUÈ LLOTJA DE LA SEDA?
El nom que rep l'edifici de Llotja de la Seda deriva del fet que aquest teixit fou des del segle XIV al XVIII la indústria més potent de la ciutat. En el XIV ja hi havia seders locals, majoritàriament jueus, i mes tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual hi ha la capella de la Llotja construïda entre 1484 i 1486.
Alhora que s'estava bastint la Llotja de la Seda (1483-1498), la indústria sedera de València conegué un gran auge, traduït en els 293 mestres seders censats a la ciutat el 1487. Al final del segle XVII, tan important era la seda en les transaccions comercials que la Llotja de Mercaders passà a ser coneguda com de la Seda. La segona meitat del XVIII fou el moment de màxima esplendor: 25.000 persones es dedicaven a la indústria de la seda a la ciutat de València, que comptava amb més de 3.000 telers. Tanmateix, a partir de 1790 començà l'ocàs de la indústria sedera de València, que mai més tornà a reeixir. No obstant això, la llotja ha mantingut el seu nom tradicional fins als nostres dies, en homenatge a la que fou puixant indústria valentina durant tants segles.
...
N'estic ben segura de que la majoria de la gent que habita o ha visitat la ciutat de València ha fet una ruta per la Llotja, però qui no l'haja fet...que la faça!val la pena!
