ANDALUSIA i l' ALHAMBRA

SITUACIÓ I HISTÒRIA
La Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada a Granada. Es tracta d'un ric complex palatí i fortalesa (al-Ksar) que allotjava al monarca i a la cort del Regne de Granada nazarí. El seu veritable atractiu, com en altres obres musulmanes de l'època, no només radica en els interiors, la decoració dels quals està entre els cims de l'art andalusí, sinó també en la seva localització i adaptació, generant un paisatge nou però totalment integrat amb la naturalesa preexistent.
En 1238 entra en Granada per la Porta d'Elvira, i per a ocupar el Palau del Gall del Vent, Mohamed-Ben-Nazar, també anomenat AL-Hamar el Vermell. Més en avant, en 1492, amb la conquesta de Magrana pels Reis Catòlics, la Alhambra passa a ser palau real. El comte de Tendilla, de la Família de Mendoza, va ser el primer alcaide cristià de la Alhambra.
L'ocupació napoleónica va suposar un episodi negatiu per a la Alhambra, per la voladura produïda en 1812, al retirar-se l'exèrcit francès. Només un soldat espanyol va poder evitar gairebé la seva total destrucció.
PARTS DE L'ALHAMBRA
Alcazaba: constituïa la zona militar, centre de la defensa i vigilància del recinte i amb això va ser la part de construcció més antiga de la Alhambra.
Palaus nazaríes (principals estades): són el conjunt format pel palau de Comares, construït en primer lloc, i el Palau dels Lleons. Cronològicament van ser aixecats després de la alcazaba.
Habitacions de l'Emperador: es coneixen les sis estances, que van ser construides durant el regnat de Carles V, entre 1528 i 1537 i que configuren el pati de Lindaraja, cap a un costat i el Pati de la Reixa, cap a l'altre.
El Tocador de la Reina: torre àrab d'Abul-Hachach, usada pel sultà per a esbarjo i meditació. Després de la conquesta cristiana va ser reformat. La planta superior va poder servir com tocador real.
Pati de la reixa o dels Xiprers: s'accedeix a aquest pati des de l'última de l'habitacions de Carles V.
El Partal: correspon a la zona dels habitatges dels criats de Palau.
Banys: la joia de la casa àrab. El bany per al musulmà és una obligació religiosa. La construcció és còpia de les termes romanes.
Palau de Carles V: el seu nom procedeix de que va ser realitzat per a residència de l'emperador Carles, encara que no queda constància que mai arribés a habitar en ell.
Convent de San Francesc: és l'actual Parador de Turisme. Va ser casa noble andalusí. Després de la conquesta es donà als franciscans sent així el primer convent de Granada.
Secà o Alhambra alta: barri del poble andalusí i de nobles.
Torre dels Set Sòls: només s'han trobat 4. La llegenda diu que Boabdil va abandonar el palau des d'aquest local
Generalife: és la vila amb jardins utilitzada pels reis musulmans de Granada com lloc de retir i descans.
VALORACIÓ:
El Comitè del patrimoni mundial de la Unesco va declarar la Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat, i crec que va ser un fet important pel país, ja que es un lloc que et plena, que t'apassiona i que no pots visitar sols un cop en la vida. Es digne de veure, tot i que aconselle primer informar-se un poc de la història que compren aquest "monument", per poder gaudir d'aquest plenament.Amb aquest article pretenc incitar la gent a anar-hi i informar els que ho necessiten, molt humilment.